dilluns, 1 de novembre del 2010
divendres, 2 de juliol del 2010
VIENA (5-11 ABRIL 2010)
Més tard hem agafat el metro cap a la Hundertwasser Haus, un bloc de pisos freaky, dissenyat per l'arquitecte Friendensreich Hundertwasser. En Pere ha dit que era una mescla entre cutre i Gaudí. No ho sé...
Com hem dit al principi, per acabar bé el dia ens hem decidit per venir a aquest restaurant grec per recordar vells temps al Dionisos de Barcelona. Hem demanat un aperitiu per compartir (pikilia) i giovetsi i moussaka.
.svg)
diumenge, 26 de juliol del 2009
CROÀCIA, ESLOVÈNIA, MONTENEGRO I VENÈCIA (JULIOL 2009)
Liubliana Eslovènia tenen molta història. La ciutat està atravessada pel riu Liublianica i durant l'epoca romana se la va conèixer com a Emona. Després va ser propietat de diferents senyors feudals fins a caure en mans de l'imperi austrohongarès. Després de la Primera Guerra Mundial, va passar a formar part, juntament amb tot Eslovènia, del Regne dels Serbis, Croates i Eslovens. Després de la Segona Guerra Mundial, i d'haver estat envaïda tant per alemanys com per italians, es va convertir en la capital d'Eslovènia i passà a formar part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, juntament amb les repúbliques de Sèrbia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia i Montenegro, amb Josep Broz Tito com a cap. El 1991 es va declarar independent de Iugoslàvia, fet que va provocar una curta guerra de deu dies. El 2004 va ingressar a la EU i el 2007 va adoptar l'euro.
ETAPA 1 - MALLORCA - BARCELONA - VENÈCIA - LIUBLIANA (dimarts 7 de juliol de 2009)
Distància recorreguda:
Restaurants: sopar al Gostilnica Sestica (Liubliana)
Allotjament Hostal Alibi M14
La llei de Murphy s'ha complert una altra vegada avui dematí. Després de funcionar perfectament durant tot l'any, avui, precisament avui, el despertador no ha sonat i ens hem despertat a les 6:20, just quan ja ens venien a cercar per dur-nos a l'aeroport. Tot i això, hem arribat a temps a per facturar i agafar el vol que ens havia de portar des de Son Sant Joan (Palma) a l'aeroport del Prat de Barcelona. El vol amb clicjçkair ha sortit puntual a les 8:20 i a les 9 ja érem a Barcelona però hem hagut de fer tres hores de temps abans d'agafar el vol cap a l'aeroport Marco Polo de Venècia a les 12:45 amb la companyia Vueling. A Venècia hi hem arribat cap a les 15 h. Hem dinat i acte seguit hem anat a cercar el cotxe que prèviament havíem llogat amb Avis per 14 dies. Autopista en direcció a Triestre amb el super Fiat Punto gris que ens han adjudicat. Hem travessat la frontera amb Eslovènia i hem arribat a Liubliana d'horabaixa. Tot i ser una petita capital (275.00h) és practicament impossible aparcar al centre i hem fet un parell de voltes abans de localitzar l'hostal Alibi M14. És molt cèntric i senzill. Quan hem vist la façana grisa i l'entrada ens ha caigut l'anima als peus però l'habitació no estava malament. Cal afegir que he tingut el meu primer contacte amb gent autòctona quan m'he equivocat de planta i m'he ficat fins al menjador d'un domicili particular eslovè. Quines rialles!
Plens de guies, mapes i informació com anàvem, hem cercat una recomanació per sopar i al final, després de cercar un restaurant que ja no existia, hem anat a parar a Gostilna Sestica. Ha estat molt bé. Hem menjat Goulash amb polenta (espècie de puré de patata al forn) i ens han convidat a prendre un digestiu de la casa fet a base de vi de Teran (típic del país), suc de llimona, fruites del bosc, etc.
Llavors hem passejat per la ciutat abans de tornar a l'hotel. Per ara la impressió que tenim és que Liubliana és una ciutat petita i tranquil·la on fa bastant fred.
Restaurants: Bachus Center -sirovi struklji (farcellets amb formatge) i bakalca (xai amb verdura i pasta farcida)
Allotjamet: Alibi M14 (Liubliana)
Aquest vespre ha plogut molt. En Pere s'ha hagut d'aixecar per tancar la finestra. Al matí, hem agafat el cotxe i hem anat a les coves d'Škocjan. Tot i que no són ni tan grosses ni tan turístiques com les de Postojna, són Patrimoni de la Unesco i la veritat és que són impressionants i sembla que el Juli Verne si hagués inspirat per a la novel·la Viatge al centre de la terra. Hi ha un riu amb molt cabdal que passa per dins i està ple de cascades, passarel·les de fusta a molta alçada, etc. Pensàvem que no ens faria el pes, però ens ha sorprès gratament.
Després hem carregat al super i hem anat cap al castell de Predjama. Es tracta d'un castell medieval construït dins la roca d'una muntanya. És molt bonic per fora però poc interessant per dins (fins i tot té la típica sala de tortura).
Hem dormit molt bé a la sobe Mirna Noc però ha plogut tota la nit i ha tronat moltíssim. Com que la casa estava al camp, semblava que estàssim en un refugi alpí, enmig d'una tempesta nocturna. Al matí continuava plovent i fent fred. Hem anat amb cotxe fins al pàrquing de l'estació de tramvia, hem aparcat, hem canviat euros a kunas a l'oficina de correus i hem agafat el tramvia cap al centre neuràlgic de la capital: la plaça Bana Jelacica Trg. Hem berenat al carrer Ilica Ulica i després hem passejat pel centre. No sé si era pel mal temps que feia, però la ciutat ens ha semblat molt grisa, trista i amb un aire bastant soviètic: els vells tramvies, els edificis monumentals, l'estructura de la plaça central, amb l'estàtua del general Bana Jelacica, etc. Després hem pujat amb funicular cap al barri Gornje Grad (ciutat vella), on hi ha l'església de Sant Marc, l'església de Santa Caterina, el Parlament (sabor), la Porta de Pedra, la Torre de Lotrscak, etc. A les dotze en punt del migdia hem sentit com el canó d'aquesta torre disparava un tir com cada dia per commemorar la declaració de Zagreb com a ciutat lliure.
Hem baixat cap al mercat de verdures (dolac), característic pels seus para-sols de color vermell, hem visitat la catedral de Sant Esteve i hem dinat a un restaurant del davant: Kaptolska Klet. De primer uns rotllets amb formatge i pernil (la pasta era com la típica del Borec) i després el típic crno riso (arròs negre) i l'Anna ha menjat pasta. A continuació hem passejat per Donji Grad (ciutat nova), i hem anat seguint les avingudes enjardinades en forma de ferradura que envolten el centre i que són el lloc on s'hi van construir els edificis de les ambaixades, el Teatre Nacional, la Biblioteca Nacional, el Jardí Botànic i tots els museus de la ciutat (Museu Arqueològic, Museu....).
Com que el temps no acompanyava gens, ens hem ficat a la pastisseria més típica d'Ilica Ulca i hem menjat pastissos de tradició centroeuropea i gelat italià a un preu tirat. Estàvem rebentats i hem optat per comprar dos trossos gegants de pizza per sopar i hem tornat cap a la sobe. Hem de descansar perquè demà ens espera un llarg camí cap als llacs de Plitvice i després cap a la costa adriàtica. Bona nit!
Impressions sobre Zagreb: és una ciutat amb edificis històrics però molts edificis són grisos i tenen façanes en mal estat i una mica soviètics. És una mescla d'estils comunista i imperial austrohongarès. La gent és molt silenciosa i se'ls veia molt apagats. Hi havia molt pocs turistes. De totes maneres ens ha agradat i l'experiència ha estat molt interessant.
ETAPA 5 - ZAGREB - LLACS DE PLITVICE - ZADAR (dissabte 11 de juliol de 2009)
Allotjament: allotjament particular a Zadar
Ha arribat el sol! Ens hem aixecat prest i hem partit de Zagreb en direcció als llacs de Plitvice. La carretera per arribar-hi ens ha agradat molt: pobles típics de muntanya i tot molt verd i cuidat, semblava un altre país. Al llac tot està molt preparat i organitzat pels turistes i aquí ja n'hem començat a veure molts i de moltes nacionalitats diferents. Només aturar-nos a la primera àrea de servei de l'autopista que connecta Zagreb amb Split ja hi havia una munió de turistes de molts països de l'est: Hongria, República Txeca, Montenegro, Albània, Sèrbia, Bòsnia, Polònia, etc... per no parlar dels alemanys, suecs, austríacs, francesos i italians. Espanyols gairebé cap.
Als llacs hem fet la ruta F i hem anat en vaixell per un dels llacs. També hem passat per les passarel·les de fusta i hem vist les cascades, les aigües color turquesa plenes de peixots i altres animalons...
Cap a les 18h hem arribat a Zadar i hem trobat una sobe a primera línia de mar al segon intent. Com que duiem molt endarrer de platja, ens hem refrescat a la platja de pedres del davant amb vistes a la ciutat antiga. La platja estava molt neta. He estrenat el super aparell de bucejar i l'Anna les sabates d'home amfibi.
Després hem anat a sopar a Zadar, ciutat que ens ha fet molt bona impressió. Hem triat un dels restaurants que ens recomanava la guia: 2Ribara. Hem menjat calamarets fregits amb patates i pasta i després una crepe de postres. Ben plens hem passejat pel centre històric, tot ple de bars, restaurants, música a l'aire lliure i gent jove i moderna pels carrers. En definitiva, molt d'ambient i un gran contrast amb Zagreb! Això sí que és el mediterrani!
Volíem sol i calor...i tant que ha arribat, i potser massa i tot! Ens hem aixecat prest com de costum i hem anat a visitar Zadar de dia. Molt bonic. Les muralles envolten la penínula de Zadar (anomenada Zara pels romans) i està connectada a terra ferma per ponts. La ciutat s'artiula al voltant del Cardo maximus i el Decumanus de l'antic assentament romà. Destaquen les places dels tres pous i dels cinc pous, molts palaus com el de la loggia municipal, la torre municipal del protector, etc. Hem vist l'església de Santa Anastàcia, el Fòrum Romà, l'església prerománica de Sant Donat (seguint l'estètica bizantina i del s. IX) i, des de la costa, hem vist l'arixpèlag de les Kornati (illes coronades) : un parc natural de 147 illes i illots, molts d'ells deshabitats. Finalment, al passeig marítim hem vist i escoltat l'Orgue marí: un passeig esglaonat, de pedra blanca de l'illa de Brac. EL seu mecanisme subterrani conté 35 tubs i l'aire, empès per les onades marines, produeix sons musicals que surten a través dels forats verticals dels esglaons. Aquí hem trobat un mariner croata que ens oferia un tour per les Kornati i que ens ha explicat que els seus avantpassats descendien de catalans. Hem comprat fruita al mercat i hem seguit la carretera de la costa fins a Sibenik. Feia moltíssima calor. Hem pujat a la Fortalesa de Santa Anna, des d'on hi ha vistes precioses de la ciutat i la badia. La pedra de la Catedral de Sant Jaume (Patrimoni de la Humanitat des de 2001) ens ha encantat. Les teulada està feta de blocs sencers de pedra blanca i li dóna un aspecte particular i sorprenent. La guerra de l'any 1991-92 va provocar el col·lapse de la indústria local, famosa per les drassanes, i moltes fàbriques no s'han restaurades. La tasa d'atur va pujar molt i ara intenten recuperar-se gràcies al turisme. Després, hem anat a dinar i a banyar-mos a una platja. Quan hem acabat hem seguit cap al poble emmurallat de Primosten.
Finalment, hem arribat a Trogir, on hem trobat allotjament per a dues nits a primera línea de mar. Ens hem dutxat i canviat i hem sopat i passejat per Trogir. Hem trobat que tota la ciutat antiga és un monument i s'entén que sigui Patrimoni de la Humanitat. Hem sopat a la terrasseta del restaurant Kamerlengo i ha estat molt abundant i boníssim. Hem fet un gelat i hem escoltat música a la Plaça Ivana Paula II (Plaça de Joan Pau II). Bona nit! Demà també ens despertarem amb vistes a l'Adriàtic.
ETAPA 7 - TROGIR - SPLIT - BRELA - TROGIR (dilluns 13 de juliol de 2009)
Ens hem aixecat amb un sol de justícia que entrava pel nostre balcó amb vistes al mar. A les 8 ja érem fent el cafè a la plaça de Trogir. Hem visitat la ciutat. La Catedral de Sant Llorenç té un impressionat portalada gòtica feta pel mestre Radovan. La catedral és l'edifici més alt de la ciutat i el seu campanar domina tota la regió i fa 47 metres d'alçada. A la plaça major també hi destaquen l'edifici de l'Ajuntament i la Loggia i Torre del Rellotge. A dins hi havia un memorial per tots els ciutadans que van morir a la guerra. Després hem pres cap a Solin, devora Split, on hi ha restes de la ciutat romana de Salona. Quina calor que feia entre les ruïnes! Hem continuat cap a Split, on hi ha les restes del Palau de Dioclecià, un dels més ben conservats que existeixen.
Split
Es tracta del centre neuràlgic de la costa dàlmata i la segona ciutat croata (200.000 habitants). La seva economia es basa no només en el turisme sinó també en la indústria naval, la viticultura i molts altres tipus d'empreses. El centre antic de la ciutat va ser fundat al s. IV perquè l'emperador Dioclecià, natural de la zona, es va fer construir el palau per habitar-lo quan es retiràs de la vida política. Desprès, però, va allotjar els refugiats procedents de Salona, quan la ciutat va ser arrassada pels àvars. Els nous habitants van començar a utilitzar el palau com a vivendes particulars. Els més rics es van allotjar a les dependències de l'emperador, mentre que els més humils ho feren a les torres, damunt dels portals, etc. Després de segles de domini bizantí, Split va passar a mans venecianes el 1409.
Altres restes arqueològiques importans són el Temple de Júpiter i el Mausoleu de Dioclecià, que posteriorment es va convertir en la Catedral de Sant Diomo. Tot molt bonic però ja estàvem extasiats i hem dinat de pizza i pasta en un restaurant del moll. Llavors hem comprat els bitllets per partir cap a l'illa de Hvar demà a les 11:20h. Finalment, hem decidit anar a fer un capfico a la platja de Brela, considerada per la nostra guia com una de les millors del país. Estava a 50km d'Split, vora la població de Makarska. La carretera de la costa era fantàstica però hem comprovat que la carretera deixa poc espai per les pedres de la platja (totes són de pedres). La platja ens ha decebut una mica perquè tampoc era per tant. Hem vist al posta de sol i hem partit cap a Makarska per agafar l'autopista nova fins a Trogir, on tornam a dormir. Però la carretera que enllaçava amb l'autopista ha resultat ser un camí de muntanya que passava vorejant la costa, vora penya-segats d'infart, travessava les muntanyes àrides, pelades i imponents que delimiten la cosa, però on no hi havia ni una ànima. Les vistes espectacular: es veien totes les illes (Brac, Hvar, Korcula). Cal dir que a Croàcia mai es veu l'horitzó net, sempre hi ha moltíssimes illes i com que està orientada cap a l'oest, les postes de sol són increïbles! Al final, després de més d'una hora hem arribat al poble però totes les carreteres duien a Bòsnia-Herzegovina! La policia ens ha hagut d'indicar com agafar l'autopista, cosa que ha resultat molt complicat. Després de 140 km i una altra baixada espectacular hem arribat, finalment, marejats, bruts, cansats i afamats i hem menjat un cevapcice i un frankfurt al moll. Aquesta aventura de la carretera ha estat de pel·lícula!
Hem fet les maletes perquè demà partim cap Split per agafar el ferry de Jadrolinija cap a Hvar. ben prest.
ETAPA 8 - TROGIR - SPLIT - ILLA DE HVAR (dimarts 14 de juliol de 2009)
Distància recorreguda:
Restaurants: dinar i sopar a la plaça principal de Hvar
Allotjament: allotjament privat a Hvar
Ens hem aixecat a Trogir i hem agafat carretera cap a Split. Allà hem esmorzat i hem tornat a passejar pel moll, pel Palau de Dioclecià i pel barri antic. Ens ha agradat més avui perquè no feia tanta calor com ahir a la tarda. Després hem agafat el ferry cap a l'illa de Hvar. Hem estat unes 2 hores i hem arribat a Stari Grad, l'antiga Faros i antiga capital de l'illa.
Hem cercat allotjament a Hvar i l'hem trobat ràpidament. Es tractava d'una dona croata de la península que xerrava molt bé alemany perquè havia treballat molts anys a Colònia. Ens ha explicat que a l'estiu venia a l'illa a cuidar els dos bessons de la seva filla i de passada gestionava la sobe. No ho hem explicat abans però el funcionament de les sobes és impressionant. Tothom que té una habitació o un apartament lliure l'ofereix per lloguer; el govern els adjudica d'1 a 3 estrelles en funció de les intal·lacions i després, es dediquen a buscar els turistes per les places, carreteres, estacions de tren o ferry, etc.´Si poden passar tot el dia, fins que la lloguen. I el més curiós és que les sobes estan molt nétes i tenen de tot (TV amb satèl·lit, aire condicionat, cuina amb microones i nevera...).
Tornam on érem. Hem dinat d'una pizza a la plaça principal de Hvar, vora el port i hem anat cap a una caleta que havíem vist de camí entre Stari Grad i Hvar i que també sortia a la nostra guia. La cala era molt xula, molt ben conservada i amb un accés difícil. A baix només hi havia dues cases de pedra de pescadors, molt dissimulades però ben restauraes, una petita església i una taverna o bar de poble mariner. Després de banyar-nos i passar una hora descobrint el fons marí, la gran quantitat d'eriçons i els peixos de colors, hem anat a visitar Stari Grad i el petit poble de Vrboska, que té una església emmurallada molt original. Hem tornat a Hvar, ens hem dutxat i hem sortit a sopar. Hi havia molta gent "fashion" i molts iots de milionaris. De nit, Hvar és una ciutat molt glamurosa i amb molt marxa. Veurem demà al matí.
ETAPA 9 - HVAR - SUCURAJ - DVRENIK - KORCULA (dimecres 15 de juliol de 2009)
Distància recorreguda:
Restaurants: dinar a la platja i sopar a la pizzeria Amfora de Korcula
Allotjaments: allotjament privat a Korkula
Al matí hem berenat a la plaça principal de Hvar i després hem visitat el poble, que ja havíem vist de nit. Hem constatat que, efectivament, totes aquelles fashion victims d'ahr havien desaparegut cap a les cales de difícil accés en els seus iots privats. El poble i l'illa en general valen molt la pena. Llàstima que avui ja haguem de marxar! A continuació, hem agafat el cotxe i cap al fortí de Hvar (anomenat també Spanjola), des d'on, tot i la calor axfixiant, hem gaudit d'una fantàstica panoràmica de la badia i del port i les illes de Hvar. Teníem calor i de camí cap a Sucuraj, població a l'altre extrem de l'illa des d'on havíem d'agafar el ferry cap a terra ferma, hem pensat d'aturar-nos en alguna caleta. Passant Stari Grad la carretera era xerequíssima i no hi havia absolutament res. Els pocs "pobles" que hem trobat semblaven abandonats feia anys. Al final hem baixat a una cala per un camí espantós i ha resultat ser una gran decepció. Cansats i a punt de defallir hem pujat de nou i hem continuat cap a Sucuraj i hem dinat al port. L'amo del restaurant ens ha explicat que havia emigrat a Nova Zelanda i hi havia viscut 35 anys abans de tornar a la seva illa natal i obrir el restaurant l'any 1994. Hem nedat al port i hem agafat el ferry cap a Dvrenik. En arribar a la península, hem fet temps fins les 19:15 per agafer un altre ferry cap a l'illa de Korcula per passar-hi la nit. Hem arribat cap a les 21:30 i sense allotjament!
L'entrada al port de la ciutat il·luminada ha valgut molt la pena. Abans hem passat per un parell de fars i per l'estret entre l'illa de Hvar i la península de Peljesac. Tot i que estàvem nerviosos perquè no teníem allotjament a la tercera hem aconseguit una habitació a la part alta de la ciutat. Ens hem dutxat i hem baixat a sopar a la pizzeria Amfora.
ETAPA 10 - KORCULA - LUMBARDA - STON - DUBROVNIK (dijous 16 de juliol de 2009)
Distància recorreguda:
Restaurants: dinar a Sucuraj i sopar a la Konoba Moskar (Dubrovnik)
Allotjament: allotjament privat a Mlini (Dubrovnik)
Ens hem aixecat a les 8h a la sobe de la senyora "Tennenbaum". Deu ser molt religiosa perquè té verges i sants per tot arreu. Hem baixat a esmorzar a Korcula i la ciutat emmurallada ens ha agradat molt, però quina calor tornava a fer! Korcula té un aire de les ciutats que hem vist fins ara però potser no era tan senyorial com Hvar. Al centre de la ciutat hi ha molt per veure, però destaca la casa on es diu que va néixer Marco Polo. A mig matí no podíem de calor i hem anat a la platja de Lumbarda a banyar-nos i dinar. I no em sortit de l'aigua! Després hem anat cap al port de Domince i hem agafat el ferry que ens ha dut a Orebic, a la península de Peljesac. La península era plena de vinya i tenia moltes platges boniques. En Pere s'ha aturat a comprar síndria a la carretera de camí al poble d'Ston, que té unes muralles que recorden la Gran Muralla Xinesa i que havien estat aixecades per ordre de la República de Ragusa (actual Dubrovnik) per mantenir els enemics enfora. Hem arribat a Dubrovnik cap a les 19h i ens ha costat una mica més que de costum trobar allotjament. A les quarta hem trobat un apartament al poble de Mlini, a 5 km de Dubrovnik.
Hem rigut molt amb els propietaris de la casa perquè l'home ens feia el preu i només deis "puta" una vegada i una altra. Al final hem entès que això volia dir "per" (multiplicació). Després ens ha presentat la seva dona que es deia Tronka.
Ens hem dutxat i hem partit cap a Dubrovnik. La ciutat ens ha fet molt bona impressió però la calor i la "plaga de llagostes" (altrament anomenats xigalots) quasi ens maten!! Llagostes a tot arreu: volant, als bars, a la gelateria, a terra....Ahhhh! Hem sopat a la Konoba Moskar i ens ha agradat molt. Demà volem ser-hi ben prest per esquivar un poc la calor.
PS: L'Anna ha passat molt por amb els xigalots. Com que és molt difícil aparcat al centre de la ciutat, hem hagut d'aparcar a dalt de tot del puig i pujar i baixar per un entramat de carrerons plens d'escales i casetetes però amb molt poc llum.
ETAPA 11 - DUBROVNIK (divendres 17 de juliol de 2009)
Distància recorreguda:
Restaurants: dinar a la konoba Moby Dick i sopar a la konoba Lokanda Pescarija (Dubrovnik)
Allotjament: allotjament privat a Mlini (Dubrovnik)
Avui ens hem llevat preparats per la calor. Ens hem posat la roba més fresca que tenim, cremes pel sol i les ulleres. Preparats per resistir un dia de sol de justícia.
Dubrovnik
Dubrovnik és una ciutat de la costa dàlmata d'uns 45.000 habitants, coneguda amb el sobrenom de "la perla de l'Adriàtic" per la seva bellesa i bon estat de conservació. La ciutat fou fundada el segle VII per fugitius de l'Epidaurum romana (avui Cavtat). Va ser governada per bizantins, venecians i hongaresos i es va declarar independent l'any 1382, quan es convertí en la República de Ragusa. Durant els segles posteriors hi floriren les arts i la seva prosperitat estigué lligada al descobriment d'Amèrica i a les noves rutes comercials. El 1991, en independitzar-se Croàcia, l'exèrcit federal iugoslau la va declarar zona desmilitaritzada, però la marina federal, controlada pels serbis, la va bombardejar el 1991 i 1992. Amb l'ajut de la UNESCO, la part vella i altres punts de la ciutat danyats foren restaurats.
Hem arribat a la ciutat antiga de Dubrovnik cap a les 8:20 i hem berenat a la Stradun, el carrer principal. Després hem visitat el Palau Sponza, hem recorregut tota al Stradun, hem vist el monestir dominicà, l'església de Sant Blai, la Catedral, la torre del rellotge, les muralles... A continuació, hem passejat per les muralles i quasi ens acubam de calor. Però la vista ben bé valia la pena. A mig camí hem pres un refresc en una torre de vigilància per reanimar-nos. Hem continuat i hem vist l'església de Sant Salvador, la Font de Nofre, la Porta de Pile. També hem entrat al Palau del Governador, on hi havia una exposició sobre la història de la ciutat. Més tard, hem anat a dinar a una konoba típica: Moby Dick. Estava al carrer Prijeko i hem fet una mariscada boníssima i ens hem recuperat de la calor. Després, hem anat a descansar a l'apartament i hem fet una llarga migdiada. Al vesrpe hem tornat a la ciutat i hem passejat de nou pels carrers il·luminats, les placetes plenes de terrassetes, els concerts de música clàssica a l'aire lliure, etc... Avui ha estat molt més agradable que ahir vespre i hem sopat a la famosa konoba de la llotja del port, amb vistes a la mar: Locanda Pescarija. Hem menjat musclos i risotto de marisc. Boníssim! I de postres una cosa molt semblant a la crema catalana. Després de sopar hem passejat pel moll i hem enrevoltat un tros de muralles per defora fins arribar a un mirador des d'on es veia tota la ciutat il·luminada.
Avui no hi havia tants xigalots i l'Anna ha temtejat millor la situació. Demà anam a Montenegro d'excursió, així que ens convé anar a dormir d'hora.
ETAPA 12 - DUBROVNIK - MONTENEGRO: KOTOR I BUDVA (dissabte 18 de juliol de 2009)
Distància recorreguda:
Restaurants: dinar a Budva (Montenegro) i sopar a una pizzeria de Montenegro
Allotjament: allotjament privat a Mlini (Dubrovnik)
Ens hem despertat i hem esmorzat a la benzinera de Mlini per esperar l'autobús i el guia que ens portaria a Montenegro. El guia, croata, es deia Marco i ha vingut amb 5 finesos que també han fet l'excursió amb nosaltres. Hem travessat la frontera amb Montenegro sense fer massa cua i ens hem aturat a un mirador des d'on hem vist la badia de Kotor. AL mig hi havia una illa artificial on es trobava el monestir de ls Nostra Senyora de les Pedres. El guia ens ha explicat que el poble montenegrí tenia molta tradició marinera i que el monestir és molt important per a ells. Van crear l'illa anegant 17 vaixells capturats i després, cada any, té lloc una mena de processó per anar a tirar pedres a l'illa per fer-la més forta i més grossa.
El poble de Kotor està emmurallat i és molt bonic. Conserva molts edificis de l'època medieval i és força turístic. Hem vist molts turistes russos i no ens ha semblat un país tan endarrerit com havíem imaginat. Feia molta calor quan ens hem aturat a Budva, un altre poble medieval fortificat a la costa i també turístic. Hem dinat de peix amb el guia i el matrimoni de finesos. El guia ens ha explicat coses de la guerra i també de Montenegro. Els finesos han explicat coses del seu país i de viatges que havien fet. De tornada hem agafat un ferry per escurçar el trajecte per la badia de Kotor. Hem arribat a les 18h a la sobe, hem descansat i després hem anat a sopar a Dubrovnik. Hem sopat de pizza i pasta, per variar, i hem passejat per darrera vegada per la ciutat antiga.
ETAPA 13 - DUBROVNIK - PULA (diumenge 19 de juliol de 2009)
Distància recorreguda:
Restaurants: dinar a una àrea de servei de l'autopista i sopar a la pizzeria Jupiter de Pula. Allotjament: allotjament privat a Pula
Avui ens hem aixecat ben prest per partir cap a Ístria però el "Mato" (el llogater) ja ha vingut a les 7:45h a veure a quina hora marxàvem perquè ja hi havia una parella de bosnis esperant per entrar a l'apartament. Al final hem partit devers les 9:00, hem fet la foto de rigor que ens mancava des del mirador que hi ha entre Mlini (el poble on estàvem) i Dubrovnik, des d'on es veia tota la ciutat emmurallada. Hem fet literalment un dia d'autopista: de 9h a 19:30h! Hem conduït 830km i només ens hem aturat per berenar prop de la frontera amb Bòsnia-Hercegovina (hi ha un tram costaner de 6 km entre Dubrovnik i Makarska que pertany a aquest país amb només un poble: Neum). L'Anna tenia por de la duana perquè no teníem assegurança per travessar aquest país amb cotxe però al final ni ens ha parat la policia per demanar-nos els passaports. Després hem dinat a un Marché d'una àrea de servei prop de Zadar i hem fet una pausa pel cafè prop de Rijeka. L'autopista estava molt bé però ens ha costat 188 kn (26€)!! No ens hem aturat ni a Rijeka ni a Opatija i hem decidit dormir a Pula. En arribar ja hem comprovat que no tenia l'encant de Dalmàcia: era una ciutat més normal i per enlloc vèiem cartells de sobes. Al final n'hem trobat una que no era res de l'altre món però estava bé de preu. La decoració era un poc estrafolària, especialment el quadre de damunt del llit. A mes hi havia fotos de cans per tot i fins i tot un xampú per cans al bany. Esper que demà al matí, sense ulleres, no em confongui de pot!
Hem trigat quasi una hora a trobar un lloc per sopar. La guia ens ha portat a un lloc que estava tancat i en un barri molt marginal. Al final, hem sopat a una pizzeria que es diu Jupiter; feien unes pizzes molt bones i immenses. Ara estam massa tips per anar a dormir. De camí a la sobe hem trobat una rata i també hem descobert una nova botiga per fotografiar: Petarda Shop. Bona nit!
ETAPA 14 - PULA - ROVINJ - POREC - PIRAN - VENÈCIA (dilluns 20 de juliol de 2009)
Distància recorreguda:
Restaurants: dinar a Porec i sopar a una pizzeria de Mestre (Venècia)
Allotjament: Holiday Inn (Venècia)
Si haguéssim de respondre a la típica pregunta mallorquina que diu: "Heu passat bona nit?", aquesta vegada la resposta seria: no gaire, gràcies. En Pere ja estava aixecat a les 6h i ensumava olor de gos per tot arreu. També tenia picor i quan jo m'he aixecat a les 7,15h, ja estava dutxat, vestit, pentinat i amb la maleta feta. Tenia la posició d'apunt d'anar-se'n.
Hem visitat la ciutat en menys d'una hora i mitja. A les 9,30h ja sortíem de Pula havent visitat l'amfiteatre, el temple de Ròmul i August, la Porta de Sergii i el bar de on anava James Joyce quan era professor d'anglès. La ciutat estava molt morta i els edificis en força mal estat. En resum, la ciutat no ens ha fet massa bona impressió.
Després, hem anat a Rovinj, que ens ha fet més bona impressió. És un poble pescador molt típic, carrers estrets i costaruts i cases que donen al mar. Aquí hi havia moltes més sobes i l'ambient era més animat. Llavors hem anat a Porec, hem passejat pel poble i hem dinat allà. El dinar avui ens ha sortit molt baratet però el local ha resultat ser més aviat justet. Després hem visitat la basílica bizantina de SantEufrasi. Els mosaics eren una passada.
Un poc més tard, hem deixat Croàcia i hem partit cap a Piran, Eslovènia. No hem ni pogut entrar al poble perquè estava fins dalt la bandera i no cabia ningú al pàrquing: bloquejat. Hem travessat de nou la frontera i hem entrat a Itàlia. Hem arribat fins a Venècia i hem trobat un hotel als afores, a la ciutat de Mestre. Era un Holiday Inn de quatre estrelles i semblava un palau en comparació amb la sobe d'ahir. Hem sopat en una pizzeria de Mestre.
ETAPA 15 - VENÈCIA (dimarts 21 de juliol de 2009)
Restaurants: sopar a un restaurant del Campo de Santa Margheritta
Allotjament: Hotel Al Sole (Venècia)
Hem partit cap a Venècia cap a les 9h, després d'un merescut esmorzar-bufet. Hem deixat el cotxe a l'oficina de lloguer del Piazzale Roma sense problemes. Venècia m'ha impressionat molt des del principi: els canals, els palaus, les góndoles. Hem deixat els maletes a l'hotel Al Sole (al barria de la Santa Croce i davant un canal) i hem caminat cap al centre, en direcció al pont de Rialto. Hem visitat el mercat de Rialto, el pont de Rialto, la plaça i la basílica de Sant Marc, el Palazzo Ducale i el Campanille, el pont dels Suspirs, etc. Ens ha encantat tot però hem acabat rebentats. Hem tornat a l'hotel cap a les 8h i després hem sortit a sopar a un restaurant al costat de l'hotel, al campo de santa Margherita.
Bona nit!
ETAPA 16 - VENÈCIA (dimecres 22 de juliol de 2009)
Restaurants: dinar a Il Trovatore i sopar amb vistes al Gran Canal.
Allotjament: Hotel Al Sole (Venècia)
Avui ens hem aixecat amb ganes de l'esmorzar-bufet al jardinet interior de l'hotel Al Sole. De totes maneres, el cafè no tenia res a veure amb aquells cafès amb llet de Croàcia. Ja enyoram la costa dàlmata. Després hem anat a comprar l'abonament pel vaporettl i hem passejat pel Gran Canal. Hem vist un munt de palaus i hem parat a l'església de Santa Maria della Salute, des d¡on hi ha una panoràmica increïble de la Plaça de Sant Marc. Després hem anat a l'illa de Murano. A mi, particularment, no m'ha agradat massa. Està vist que les compres en massa no ens atrauen gens. Nos ens ha agradat res del que la guia ens recomanava i que assegurava que ens faria gasta de manera descontrolada. Ho hem trobat tot molt hortera. Després hem tornat a Venècia i hem visitat l'església de San Giovanni e Paolo; molt grossa. Hem anat a dinar al Carrer Albanese, vora SantMarc. El restaurant es deia Il Trovatore i estava força bé. Després de dinar hem tornat a Sant Marc i hem aprofitat una visita guiada que hi havia a la basílica. La fa una associació que es diu Nàrtex. Ens han explicat tota la simbologia dels mosaics bizantins i ho hem trobat molt enriquidor. Després, ens hem volgut distreure una estona i hem observat com treballaven els gondolers en un aturada de góndoles. A continuació, hem anat a barri jueu. Hi havia comerços jueus i sinagogues. Hem comprat un pastisset koscher i cap a descansar a l'hotel. Hem sortit a sopar i hem tornat a agafar el vaporetto. Hem sopat a una terrasseta amb vistes al Gran Canal. Hem tornat a agafar el vaporetto per fer una ruta nocturna i hem tornat a recórrer el Gran Canal fins a Sant Marc., frescos, tranquils i desestressats. Quina diferència! Molt millor que a la tarda. Ens hem aturat a Sant Marc i hem tornat a l'hotel. Els palau semiil·luminats li confereixen a Venècia una atmosfera única, entre elegant, misteriosa i decadent i la fan única al món.
ETAPA 17 - VENÈCIA - BARCELONA (dijous 23 de juliol de 2009)
Restaurants: dinar a l'aeroport Marco Polo (Venècia)
Avui ha estat el darrer dia del viatge. Hem fet les maletes i hem berenat amb tranquil·litat. Després hem sortit a fer una petita volta per comprar quatre coses que encara ens feien falta. Hem tornat a l'hotel i hem carregat les maletes fins a l'estació d'autobús. Hem agafat el bus de l'aeroport, hem facturat les maletes i hem dinat a l'aeroport abans d'agafar el vol cap a Barcelona.
Tot i que duim molts dies de viatge i és el més llarg que hem fet per ara, ens fa pena que ja s'hagi acabat perquè tot ens ha agradat molt i ens emportem molt bons records!! Ara a planejar la següent escapada!